Crònica de Miquel Garriga: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/valles-oriental/273-mura-puig-de-la-balma-puig-castellar-la-mata
(Vallès Oriental) Ruta el mes de febrer de 2014; 15 km; +625 -625; 5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Mura, Puig de La Balma, Puig Castellar, ermita de Sant Jaume, La Mata, Torrent de la Fontfreda i Mura. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (només cal anar en compte a la baixada del coll del Pujol de la Mata, ja que al torrent s’ha de verificar que es va per la dreta del torrent).
 |
 |
FA ANYS: L’any 1324 Guillem de Mata promet a Guillem de Terme, monjo de Sant Llorenç de Munt, que li serà fidel i lleial, posant-se sota la seva protecció. Aquell mateix segle, Catalunya sobirana disposava de nombrosos consolats per tota la Mediterrània, el més llunyà a Beirut. El regne de Mallorca, també en disposava d’uns quants autònoms. Aquell mateix any el rei de Castella era Alfonso XI i a Navarra, Carlos I el Calb.
El punt de trobada és a Mura (454m) on uns hi hem arribat per la pista forestal que ve des de Rocafort i altres per la carretera des del Coll d’Estenalles. Ens esperem a les 9 que és el moment en que s’obra el restaurant Cal Carter i ens permet prendre un cafè calent. Començarem a caminar al davant de l’església de Sant Martí, però abans cal aturar-se a admirar el timpà de la seva portalada. La portalada està molt ben conservada gràcies a un porxo que es va enderrocar a rel de la primera restauració que es va fer a l’any 1915. Utilitzo la informació que m’ha passat en Josep Camp i que és força interessant.
Els dos capitells es conserven molt bé i estan il·lustrats amb episodis de la vida de San Martí de Tours. Aquest sant era el de moda a l’època de construcció i és el titular de moltes esglésies de França i Catalunya. El capitell de la dreta mostra el gest del cavaller tallant la capa amb l’espassa per tal de donar-ne un tros a un pobre que es moria de fred i que va resultar ser Jesús. En un racó del capitell es veu un bisbe amb bàcul que té al darrera un religiós (tonsurat) que li posa la mitra és a dir que el fa bisbe. En un capitell es resumeix la vida del Sant que de cavaller va passar a ser bisbe. Hi ha un error: el que ordena un bisbe ha de ser una altre bisbe i no un religiós qualsevol com sembla deduir-ne de les figures.
El capitell de l’esquerra mostra la mort de Sant Marí. Des dels tres angles superiors visibles del capitell baixen àngels que s’emporten l’ànima amb un llençol. Són els àngels coneguts com a psicopomps (transportadors d’ànimes: psique i pomps). El dimoni intenta evitar-ho amb un ganxo. Aquesta representació es va reproduir moltes vegades a retaules i frontals d’altars. Al museu de Vic n’hi ha un molt representatiu.
El timpà, presidit per la Verge, té a banda i banda dos àngels truriferaris (que escampen
encens). A l’esquerra l’adoració dels Reis orientats pel gran estel centrat a la part més alta de la composició. A la dreta i a la part baixa, hi ha dos personatges molt curiosos. Un sembla que el relacionen amb Sant Josep. L’altre, mes petit, porta un llibre a la ma la qual cosa és un fet molt rar a l’època. Es donen tres possibles explicacions per aquest personatge: un pastor, la llevadora i un donant o comitent. La darrera opció sembla la més plausible perquè és l’única que lliga amb el llibre (potser era el llibre de comptes on hi constava el preu de tot plegat). La Verge, que centra tota la composició, fa les funcions de cadira o tro.
Per les proporcions de les figures, queda clar que Jesús és el protagonista principal i la Verge, només assumeix les funcions de suport o de portadora del “redemptor”. Amb els braços dóna forma a una mandorla que ajuda a ressaltar, encara més, a la figura de Jesús que ja te les faccions de persona gran. Els experts troben molta relació d’estil entre els capitells de Mura i els de Sant Benet de Bages i entre les maresdedéus dels timpans de l’església de Mura i la catedral de Manresa. Tot té una certa coherència si es té en compte la proximitat geogràfica de les obres.”
Hem baixat al torrent, a sota mateix de l’església i passem a l’altra banda. Des d’aquest punt és veu molt bé la “torreta” que sobresurt per dalt de la teulada de l’església: és el comunidor. L’absis fou carregat amb un comunidor i la façana amb un campanar, totes dues obres del segle XVII coetanis de la tercera nau que afegiren a la segona església romànica per la banda més propera al riu. Des de l’interior es veuen molt bé els tres espais corresponents a les tres èpoques. Ens explica molt bé el funcionament del comunidor: quan s’apropava una tempesta, el capella a petició dels pagesos feia un toc de campanes anomenat “crida a temps”. A continuació el capellà, vestit d’oficiant i acompanyat dels pagesos, pujava al comunidor i, dirigint-se als finestrals orientades als quatre punts cardinals, feia una litúrgia específica per tal de foragitar les forces del maligne que impulsaven la tempesta. A cada finestral recitava un tros de l’Evangeli d’un dels quatre evangelistes. La cerimònia finalitzava escampant aigua beneïda en les quatre direccions.
Vint minuts després de començar a caminar, en direcció a sud-est, veiem ja a la nostra dreta el gran mas de La Vila i poc més endavant ja tenim de cara la espectacular paret de la casa troglodítica del Puig de la Balma.
El Puig de la Balma és un conjunt històric cultural que funciona, actualment, com a casa d’agroturisme. S’hi pot dormir i menjar, sempre a través de reserva. Hi ha un petit museu. Situat al mig del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, aquest mas del segle XII, amb 26 generacions al darrera, permet, doncs, un allotjament en un espai únic i conviure en un ambient rural autèntic que disposa de cinc habitacions dobles amb bany i una sala d’estar sota la roca esculpida.
La masia històric aprofita tot l’espai de la gran balma que li feia de sostre i li oferia protecció. Es ben possible constatar les diverses fases constructives. Tota la part central és del segle X, l’ala esquerra, més moderna la poden situar fàcilment el segle XVII i la de la dreta, amb la finestra geminada, prové del segle XIII. Un llibre d’història arquitectònica del nostre passat.
Seguim la ruta, primer per una pista tranquil·la que segueix el Torrent del Puig, sempre en direcció sud i després puja per sender clar i evident que, a partir de 650 metres, al lloc conegut com el Pla dels Codolosos, comença a pujar més fort cap el Turó dels Ducs. A la nostra esquerra, a l’altra banda del torrent de la Coma de Dei, es veu el Pujol de La Mata, pel costat del qual farem la tornada. També, més, enllà i més amunt, s’aixeca la mola de roca de conglomerat del Montcau.
Després del Turó (818m), que flanquegem passem per un serrat rocós anomenat el Pla de Serrallonga, fent referència al seu format de serreta allargada. Ja fa 5,5 km que hem començat (quasi unes 2 hores).
El camí va girant cap a sud-est i a uns 7,5 km de la sortida (unes 2 hores i mitja) arribem al nostre punt més alt d’avui que és el Turó del Castellar (900m), punt en que ja girem cap a nord-est i per tant comencem a fer la tornada.
Poca estona després, 500 metres més endavant (uns 9 minuts) arribem a la petita i destacada ermita de Sant Jaume. Interpretem que va fer les funcions de capella de la gran masia La Mata, que està just als seus peus, arrecerada dels vents de tramuntana. L’antiga casa de La Mata és una de les gran masies pairals de les muntanyes de Catalunya. Vista des de dalt, es fa evident la seva estructura de volums rectangulars que expliquen el seu procés de creixement i ampliacions, sovint relacionat amb l’ampliació del nombre de familiars que hi vivien i també dels espais necessaris pels treballadors.
Compta amb masoveria, l’era pel cereal i els coberts escaients per als estris i necessitats de les activitats agràries, ramaderes i forestals, d’un mas que amb els anys va anar comprant altres masies dels voltants, la majoria de les quals han anat desapareixent. Es té constància detallada dels propietaris i hereus de La Mata des del 1195, en que un document desat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, fa referència a una donació del cavaller Guillem de Terracia i la seva mare Berenguela a Pere de La Mata i la seva dona Giulia, d’aquest mas. Els registres documentals segueixen anys i segles més endavant, deixant constància d’un mas important i ben enregistrat. (Per cert, cal continuar recordant que “Corona d’Aragó” era el nom que rebia la confederació del Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó i on més endavant s’hi va afegir el Regne de València, i per tant no s’ha de confondre amb el “regne”).
Deixant enrere el mas i l’ermita, cal anar en compte perquè un caminet estret sobre roca pedregosa, va avall a l’esquerra, on alguna mínima fita ho indica (o confirmar amb el gps). El camí que va de pla és el que aviat gir a la dreta i baixa cap el Coll d’Estenalles. Nosaltres baixem poc a poc i deixem una basa a ma dreta.
Hem anat baixant, flanquejant la Carena de La Mata (a la dreta) entre arbres i també amb vistes dels torrents a l’esquerra, quan caminem per sobre de roca. Sempre seguint direcció nord. Les roques de conglomerat de colors vermellosos, les tenim a tocar a la dreta i al davant, encara lluny, el Pujol de la Mata, cap a on ens dirigim i que en fa de gran fita. El caminet, molt fresat, és evident i està molt ben traçat. A 760 mts d’altura arribem al coll de la Sabatera. Em fet uns 9,6 km i portem unes 3 hores. Aquí un camí surt de cara i volta el Turó de la Roureda, que tenim al davant (N) i se’n va per la seva banda de llevant en direcció a Mura, on acaba. Nosaltres seguim el camí de l’esquerra que passa pel vessant de ponent del Turó de la Roureda i es dirigeix cap el Pujol de La Mata.
Quan arribem als peus del Pujol de La Mata, hi ha la opció de pujar-hi a dalt, aprofitant uns ferros que en faciliten l’accés. Per qüestió d’horari decidim seguir el camí avall, que baixa a l’esquerra, en fort pendent.
El camí és dret en baixada i es va desdibuixant, però no hi ha problema i cal seguir fins que s’arriba al fons a un torrent. Aquí cal aturar-se i analitzar bé el senyal del gps. Encara que hi ha un camí de cara, clar que puja amunt, hem d’anar a la dreta, primer trepitjant una mica d’aquest petit torrentet, estret, curt i poca cosa (hem posat un way point d’advertència) i en uns 20 metres ja trobem una traça de camí a la dreta i arribem al torrent excavat a la roca i profund del Roure del Parrac. Hem deixar-lo a la nostra esquerra i el seguim cap avall en baixada suau. El camí es torna a veure clar. Aquí estem a 625 mts d’altura i anem en direcció oest que, en 200 metres, gira ja cap a nord. Ara ja segurs ben bé del camí, ens aturem a fer una foto del roure monumental, mort a ma dreta.
Finalment anem a parar, amb facilitat i camí ben clar, fins a la pista que va en paral·lel al Torrent de la Fontfreda que ens ha de portar en pocs minuts fins a Mura.
A l’entrada de Mura, trobem una ermita dedicada a Sant Antoni de Pàdua, d’estil romànic, d’una nau única rectangular i un petit campanar. Els documents en parlen des de 1716, però es molt probable que provingui d’una de més antiga del segle anterior, probablement del 1680. Se sap que va ser l’any 1880 que s’hi va afegir el porxo que hi ha actualment al davant de la façana.
Tornem a ser a Mura, ara hi arribem caminant planerament. Des d’aquesta pista plana, al costat de la riera, es fa evident un fet curiós i és que l’església de Sant Martí és als peus del poble i això és un fet curiós ja que probablement devia formar part de les dependències del castell. Sempre sembla estrany trobar un castell als peus dels turons que l’envolten, quan normalment acostumen a ser dalt del tot. Dels castells de Mura, Talamanca i Rocafort, no en queda gairebé res, van néixer al inici del segle XI i van configurar políticament el territori. Tota aquesta zona era rica: vivia de l’agricultura i era propera al camí ral de Barcelona a Manresa que sempre donava beneficis econòmics. La primera notícia documentada que es té de Mura és de l’any 978 i sembla que etimològicament el nom prové de “murus” tot fent referència a “mur o murada”, referida a un fortalesa o lloc emmurallat.
Acabem amb un bon dinar al restaurant de Cal Carter (www.calcarter.net).
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6221764
Altres excursions que completen la vall:
Talamanca: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/51-talamanca-volta-de-la-batalla
Rocafort: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/44-rocafort-de-bages-tines-de-la-vall-del-flequer