El president del Centre Excursionista de Sitges, Lluís Mirabent i Julià, va morir divendres passat mentre realitzava la travessa de la cresta de Llosás, a la zona de l’Aneto. El seu sepeli tindrà lloc aquest diumenge a les 13 h al cementiri de les Pruelles de Sitges.
El Centre Excursionista de Sitges agraeix les nombroses mostres de condols rebudes per part de tota la família muntanyenca en aquests moments de dolor.
Una persona com en Lluís no es pot substituir. Desde que vaig saber la notícia, i malauradament viure d’ aprop aquest degraciat accident, no m’ ho puc treure del cap. No paro de pensar en els bons moments que hem passat junts, en com hem superat les dificultats, a la muntanya. Les curses, i la ajuda que sempre he tingut per part seva per fer moltes, moltes coses.
No és casualitat que tants Sitgetans estem mig instalats a la vall de Benasc, i erem i hi som, per que en Lluís estava allà.
El passat dissabte 21 d’ agost, mirava les muntanyes i tenia la sensació de que havien canviat de color, estaven tranquil.les, el cel era ben Blau, era com la calma després d’ una tempesta. No vaig poder soportar mirar mes vegades la serra de Chia, el Posets, Cerler, i les Maladetes i recordar tot el que haviem fet junts, vaig anar cap a Sitges per tractar de tanquil.litzar-me una mica, per que aquella sensació tan extranya era molt difícil de suportar.
No paro de pensar amb la última excursió que vem fer plegats. Va ser al Aneto, com cada any, pero aquest any en Lluís volia anar a peu en comptes de pujar amb Esquis. Em va dir que volia anar amb la gent del Centre, i havien decidit anar a peu. Jo li vaig contestar que preferia anar amb esquís, per que aquest any havia fet molt poc esquí de Muntanaya. No em va posar cap problema, i em va donar la frequència de radio, per poderme comunicar, com que era com el nostre pare, constantment li comunicava a on estava, per que no patís, en enteniem de seguida per decidir coses, i no cal dir que ens cuidava a tots com si fosim fills seus.
Son molts anys per passar pàgina, son moltes converses, I emocions per oblidar facilment,… em diuen que ho haig de fer, que ho haig de superar, però em costa molt nois,… em costa molt!!! I No puc treure mes llàgrimes per que ja no m’ en queden
Siscu
Tothom sap que ningú podrà substituir una persona tan important i tan estimada com ho era en Lluis Mirabent, jo també m’he l’apreciaba molt, en tot els sentits, s’havia fer les coses ben fetes, es coneixia molt bé les carreteres, les zones de muntanya perilloses que sovint feia, li estic molt agraït per tot el que m’ha ensenyat, gràcies a ell ara sóc un fanàtic més de la muntanya, jo volia que em seguís ensenyant més coses, fer més pics amb ell, no hi ha dret que li passes això. Siguis on siguis Lluis vull que sàpigues que tots els del Centre Excursionista de Sitges sempre pensarem amb tu, ara estem molt destrossats pero farem el cor fort, sempre serás recordat, trobaré a faltarte molt i sobretot trobaré a faltar la frase que em deies sovint quan pujavem pics: ” En Marc ja no pot més está acabat ”. Perque era veritat que estaba esgotat pero quan em deia això, em venia una força de dins de: Vinga vaa no pot ser que em senti dir això he de poder, que vegi que ho puc aconseguir. Gràcies Lluis per la teva amistat, per haber sigut el nostre president i per totes les sortides que hem pogut fer gràcies a tu.
Hace muchos años que conociamos a Lluis , Anna y Xavier. Nosotros no somos montañeros , solo vecinos y amigos de edificio de montaña ,compartiendo cafés y ratos de charla, pero Lluis siempre fué , ecuanime , razonable , amable y muy respetuoso , siempre dispuesto a ayudar.
Una persona de las que dejan un gran recuerdo a todo el mundo que lo conoció .
Lluis te recordaremos siempre.
La vida nos da el privilegio de conocer y convivir con personas maravillosas, y una es lluis. Compañero único, dulce, amable, amigo de sus amigos.Haber tenido un compañero de trabajo como él fue un regalo de la vida. Ha entrado en nuestras vidas y siempre seguirá con nosotros. Gracias Lluis por todo lo que nos has dado.