GR177 Ronda del Moianès. Calders-Granera (2a etapa)

 

Sortim a les 9 del matí del Poble de Calders.

 

El municipi de Calders és situat al cantó sud-oest de l’altiplà del Moianès que separa les planes de Vic i del Bages.

Amb una extensió de 33 Km2 formen el seu allargassat terme municipal, a més a més del poble de Calders, els nuclis de població de La Guàrdia, L’Oller, Les Hectàrees, La Colònia Jorba i un bon grapat de masies habitades de llarga tradició històrica.

Es troba travessat de punta a punta (13 Km.) per la carretera de Manresa a Vic, hereva de l’antiga Strata Francisca, seguint en bona part un traçat paral·lel al riu Calders, i d’amplada per la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès.

Església Parroquial de Calders

Després de sortir del poble, travessem la carretera N-141-C i anem a parar al Mirador de Calders on podem gaudir de una magnífica panoràmica del Castell de Calders i la Serra de les Abrines. En aquest lloc trobem un grup de caçadors que es preparen per una batuda de porcs senglars.

Vista des del mirador de Calders

Agafem un sender baixador i passem a prop de la Poua del Castell, un antic pou de glaç. També podem veure a l’eaquerra el Castell de Calders.

Castell de Calders

El Castell de Calders Corona un petit puig cònic de 469 m, antigament envoltat per un meandre de la riera de Calders, la qual més tard va variar el curs. Vist des de la població, aquest castell sembla enclotat i poc apte per a la defensa; es manté dreta la torre, mig malmesa, i encara hi ha notables restes de muralles i una construcció que s’adjudica a l’antiga capella de Santa Maria del Castell.

Arribem a la Riera de Calders, on està previst esmorzar. Però primer caldrà travessar-la.

Primer el Xavi, el més valent. Altres amb bosses de plàstic.

Però la majoria, per sobre de l’arbre.

Després de la aventura, un bon esmorzar..

Continuem pel GR-177 fins arribar a la Ermita de Sant Pere Màrtir

Sant Pere Màrtir és una petita ermita del segle XVIII del terme municipal de Monistrol de Calders, al Moianès.

És a la part central del terme municipal, a prop i a ponent de Monistrol de Calders, al caire de l’altiplà de Mussarra, damunt del Pla de la Llandriga i del poble de Monistrol de Calders. Queda al peu del camí de Bellveí i al començament de la Serra de les Abrines, a prop de la masia del Bosc, i molt a prop d’on hi hagué el mas Pujol.

Baixem fins a Monistrol de Calders

Monistrol de Calders és un poble, cap del municipi del mateix nom, adscrit al Bages, però pertanyent a la comarca del Moianès la comarca del Moianès, molt reivindicada des de fa temps pels moianesencs. És a l’extrem sud-occidental de l’altiplà del Moianès, a prop del Pla de Bages a la zona de Navarcles i Artés, i del massís de Sant Llorenç del Munt, format per la Mola i el Montcau. Eclesiàsticament la seva parròquia és adscrita a l’arxiprestat del Moianès (Bisbat de Vic), i al Partit Judicial i Administració d’Hisenda de Manresa.

Després de més de 3 Km arribem al Dolmen del Pla de Trullars.

El Dolmen del Pla de Trullars, el nom més apropiat per al qual fóra Dolmen de Trullars, és una construcció feta amb grans pedres a l’època neolítica. És un megàlit del tipus de cambra simple, de mida força gran. Aquests tipus de sepulcres pertanyen a l’Edat de Bronze, entre el 2000 i el 1500 aC.

Es troba en el Pla de Trullars, dins el terme municipal de Monistrol de Calders, a l’extrem sud del Moianès, situat estructuralment en una posició dominant respecte l’entorn, a una altitud de 711,3 metres. S’hi pot accedir pel camí que surt de la Urbanització Masia del Solà.

La primera aproximació científica es produí l’any 1920, amb l’excavació del Centre Excursionista de Vic. Abans que fos afectat pels incendis de l’estiu del 2003, era envoltat per pins i sotabosc. Per la recuperació del dolmen s’efectuà una adequació de tot l’entorn. L’excavació es va fer a principis de 2003 amb la voluntat d’incloure’l dins una ruta turísticocultural. La restauració no es va acabar fins al 2006, i la ruta esmentada, que inclou un circuit per fer a peu per tot un seguit de barraques de vinya del terme, fins al 2008.

Es tracta d’un dolmen de cambra simple, diferenciat d’estructures megalítiques més complexes, amb una caixa de planta rectangular i amb grans lloses falcades a terra, amb una altra a sobre com a coberta de la cambra sepulcral, el lloc d’enterrament. Al voltant de la cambra hi havia un túmul de terres i pedra de planta circular.

L’excavació va afectar les restes del túmul que l’envoltava i l’interior de la cambra. Es coneixen detalls que indiquen que l’accés a l’interior era per una llosa que s’extreia en el moment de la sepultura.

Finalment arribem a Granera fins a la plaça Mirador de Can Cucut i Esglèsia de Santa Celília.

Església de Santa Cecília i cementiri.